Perlhorta seguirà amb escrupolós interés el desenvolupament del projecte i continuarà treballant des de la societat civil per a obrir espais on puga donar-se un debat real del que puga sorgir un verdader Pla de Protecció.
Hui per hui, el projecte presentat ahir per Camps és un estudi de paisatge sense compromisos concrets ni assignació pressupostària per al seu desenvolupament.
Podria ser un més dels Plans d'Acció que el Consell guarda en un calaix des de fa anys, sense desenvolupar i sense respondre a les al·legacions dels col·lectius socials.
Arriba quan el Consell ja ha propiciat el desenvolupament de tots els projectes urbanístics que desitjava executar en un exercici mediàtic de neteja d'imatge.
És una estratègia per a guanyar crèdit davant de l'opinió pública del govern valencià que ha sigut precisament, junt amb el govern de Rita Barberá, un dels majors destructors de l'horta de València, en tota la seua història.
Fa ja 7 anys que va haver-hi un projecte de Llei de protecció de l'Horta verdaderament participatiu (117.000 firmes) que va ser la ILP, ignorada per la majoria popular en les Corts.
l'Horta de València constituïx una realitat complexa i fràgil a un temps, producte de l'acció continuada del ser humà durant segles, “un espai d'acreditats valors mediambientals, històrics i culturals”, en paraules de la pròpia Llei 4/2004 d'Ordenació del Territori, però també un espai habitat i viu on confluïxen activitats i relacions socials i econòmiques amb dinàmiques pròpies i, ben sovint, contradictòries que requerixen de la seua específica ordenació.
Per això la protecció i ordenació de l'Horta no poden ser abordades de forma fragmentària separada ni des d'òptiques localistes ni sectorials. Ni tampoc a través d'un Pla d'Acció Territorial que es presente com de caràcter merament “sectorial” i no “integrat” com per lògica correspon en un àmbit tan extens i dinàmic com l'Horta de València que, a més de les seues condicions geogràfiques i ambientals, integra la major concentració urbana i demogràfica del territori valencià.
Una planificació realment orientada a la conservació i protecció efectiva de l'Horta requerix, a més, d'una proposta econòmica de futur i per a la viabilitat d'aqueixa propuesta resulta clau la reinterpretació de la funció econòmica de l'Horta de València. No es pot continuar defenent una visió nostàlgica i folklórica de l´Horta, sinó que ha de posar-se en primer terme la seua viabilitat com un producte social històric però també la seua capacitat per a constituir-se en valuós element de futur.
Per a aquest objectiu resulta trascendentalla coordinació i integració de polítiques ambientals, de mobilitat, patrimonials, etc. desenvolupades per les distintes administracions públiques i que impacten fins ara de manera desordenada i arbitrària sobre un territori singularment vulnerable que també es ve sotmés a les pressions d'una iniciativa privada molt poc sensible a les qüestions relacionades amb els aspectes ambientals i paisatgístics.
Desgraciadament, el document preliminar de Pla d'Acció Territorial de l'Horta que hui s'ha presentat pel president Camps, escortat pels Consellers directament responsables de la inactivitat i passivitat demostrada fins ara pel Govern Valencià, no pareix voler assumir que l'Horta és un patrimoni col·lectiu que minva dia a dia i que la seua recuperació i posada en valor exigix una miqueta més que grans declaracions sense compromisos polítics i d'inversió concrets.
Després d'anys d'abandó i transcorreguts ja huit anys des del dictamen de maig del 2000 en el que el Consell Valencià de Cultura, reclamava la intervenció urgent del Consell i quasi set des del lamentable rebuig de la Iniciativa Legislativa Popular que en 2001 va collir quasi 118.000 firmes exigint la protecció i ordenació de l'Horta de València, el Govern tan sols és capaços de presentar un “estudi preliminar” amb vagues orientacions generals, sense cap concreció i sense una moratòria que detinga les agressions territorials existents en tant es desenvolupa el gran debat social que molts venim reclamant des de fa anys.
Lamentem la formula triada pel Sr. Camps que, sense haver donat opció prèvia a universitats, experts i col·lectius socials, ni haver arreplegat les reivindicacions llargament expressades per diversos mitjans per les persones directament afectades, presenta ara amb gran desplegament un document de tan limitat contingut i sense més ambició que la de guanyar crèdit davant de l'opinió pública.
D'atindre'ns als fets i no a les promeses del Sr. Camps haurem d'afirmar que el Sr. Camps no té crèdit. En primer lloc per haver deixat transcórrer un temps preciós que només ha servit perquè especuladors immobiliaris i ajuntaments amb més voracitat recaptatòria que responsabilitat territorial, dugueren a terme grans actuacions que han vingut a agreujar els problemes de l'Horta que es diu ara voler protegir, quan el seu estat comença a ser terminal com a conseqüència d'anys d'interessada deixadesa i culpable passivitat.
El Sr. Camps no té crèdit perquè, no sols va anunciar ja aquest Pla al setembre del 2006 i l'ha retingut en un calaix fins que alguns empresaris i alcaldes del PP han pogut culminar les seues ambicions urbanístiques, sinó que acumula ja un grapat d'incompliments en matèria territorial que resten tota credibilitat als seus compromisos en aquesta matèria.
En efecte, la Generalitat Valenciana és la directa responsable del retard i falta de diàleg que acumulen ja altres plans territorials, el cas del Pla d'Acció Territorial de Castelló (PATECAS) i el Pla d'Acció Territorial de l'àrea metropolitana d'Alacant i Elx (PATEMAE) són paradigmàtics de la incapacitat política del Govern Camps per a integrar la complexitat de les realitats territorials i les aspiracions de la ciutadania.
El Pla d'Acció Territorial del Litoral, la fase d'informació pública del qual es va completar al febrer del 2007 amb centenars d'al·legacions que, més d'un any després, no han sigut ni tan tan sols contestades per la Conselleria del Sr. García Antón, no permet tampoc abrigar massa esperances que el document que hui s'ha presentat vaja a córrer millor sort i vaja a servir per a aconseguir la protecció i la projecció de futur que l'Horta necessita.
A pesar de tot reiterem la nostra voluntat de treballar des de la societat civil per a obrir espais on puga donar-se un debat real d'on puga sorgir un verdader Pla de Protecció i exigim, una vegada més, que el Govern deixe de relegar a la ciutadania al paper de mer comparsa en els tràmits administratius, en els processos de planificació territorial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada